Blamiblog

Buit casolà

Posted in Avatars brújula by blami on 6 Març 2011

Encara impactat per l’estil del Murakami a “Kafka a la platja”, em trobo sorprès ara amb el seu nou llibre: “de què parlo quan parlo de correr”
More about De què parlo quan parlo de córrer

És un llibre senzill, escrit en un to íntim, en el que l’autor explica (jo diria s’autoexplica) la seva vida organitzant-la al voltant del fet de córrer.

Entre paràgrafs plens de detalls, per a mi entre poc i gens importants, com ara el nombre de kilòmetres que corre cada dia, la música que sent mentre corre, les sabates que porta, els traçats d’alguns dels seus recorreguts, etc. he trobat algunes petites gemmes que m’encaixen perfectament en alguns dels forats de la meva percepció de la realitat.

Compartiré alguns amb tu, si tens la paciència de continuar llegint:

  • el dolor és inevitable, el patiment és opcional.
  • només amb que el 10% dels teus clients tornin ja pot ser suficient. Això sí, aquests han de quedar satisfets. Així que més et val ser molt fidel al teu estil.
  • el premi per sobreviure a la teva joventut és l’honor de ser testimoni de la teva progressiva decrepitud.
  • accepta el que el teu cos et deixi fer en cada moment de la teva vida
  • no cal fer cas a tot el que et diguin. El teu camí l’has de córrer tu.
  • està bé tenir un plan A però, per si de cas, tingués també un de B (segurament serà el que acabis portant a terme)
  • hi ha més gent a aquest Món que no es conforma amb la mediocritat; que creu en la importància de millorar; que persegueix superar-se a si mateixos a cada pas.
  • i el més important: el buit casolà. L’alliberament acceptable del setge dels teus propis pensaments que et dóna una activitat com córrer.

Admeto que dos dies després de començar a llegir el llibre, em vaig trobar a les 6:08 de la matinada arrencant a córrer. No tenia cap pla. No pensava si seria capaç d’aguantar cap quantitat de temps ni quin seria el meu recorregut. No em plantejava com era d’improbable que converteixi aquesta activitat en un hàbit. No tenia cap importància.

Vaig arrencar a córrer, sortint de casa silenciós com un furtiu. Amb uns pantalons d’arts marcials i una motxilleta per deixar la dessuadora quan entrés en calor. Feia fresqueta els primers 10 minuts. Després de la primera pujada encara em sentia amb ganes de córrer. Van anar passant els minuts. Era dissabte i els joves que havien sortit per la nit, tornaven a casa amb pas més o menys maldestre pel cansament i l’alcohol o d’altres substàncies. També vaig passar i em van passar altres caminadors/corredors matiners. Els pensaments fluïen frescos sense retenció ni rebuig per part de la meva consciència. El vent, els pocs cotxes, les veus dels pocs vianants i les meves passes composaven una banda sonora que poc havia d’envejar al millor soroll blanc.

Una hora més tard em trobava arribant a casa amb sensació d’haver fet alguna cosa. Amb les cames una mica carregades i la ment més desperta del que recordava en molt de temps, vaig gaudir d’un dia actiu, alegre i optimista. No em diràs que, pels resultats, no és quelcom que convidi a ser repetit, oi?

Ho he repetit alguns dies. Pocs però amb els mateixos resultats. Tinc, com deia el Murakami, totes les excuses del món per no continuar-hi i molt poques per tornar-hi. Però estic desitjant que arribi un nou matí sense pluja a Barcelona havent dormit més de 4 hores seguides durant la nit, per tornar a sortir a sentir el meu humil però tan preuat buit casolà.

Anuncis

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 9 Març 2011 at 10:53

    Me lo apunto para leer, pero creo que apriori va a ser dificil que salga a las 6 de la mañana a correr (se está tan agustito en la cama!!!) 🙂

    • blami said, on 10 Març 2011 at 21:44

      Quizás si te lees el libro, cambies de opinión.

      Me sabe mal no podértelo ofrecer pues lo obtuve prestado de la biblioteca de al lado de casa. Ya sabes, estoy de reducción de compra de libros en papel 😉

      Hoy he vuelto a salir a correr. Un gustazo. Y eso que durante la semana el tráfico sustituye con creces a los cuatro borrachos…

  2. jordi said, on 11 Març 2011 at 3:27

    !Soroll blanc!.. me n’has de deixar una miqueta per relaxar-me. De en Murakami, Haruki… recordo haver llegit ” A la caza del carnero salvaje”…. fa molt de temps!!!

    Salut!!

    i només jo ensopego dues vegades amb el mateix error al penjar un post…. ruc!!

    • blami said, on 11 Març 2011 at 9:09

      Aquest dissabte sents el que porto al itouch i si t’agrada et miro de trobar l’adreça que l’ofereix o te’l passo.

      Haruki té un estil molt seu. Malgrat les distàncies culturals el sento molt proper.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: