Blamiblog

Passeig intranscendent sota la lluna plena

Posted in Avatars socials by blami on 20 febrer 2011

Ja t’aviso al títol que aquest post és més intranscendent del normal. Jo he avisat ;P

Ahir em va venir de gust voltar el gos un mica més de l’habitual.

Van ser de 6 a 8 km a un ritme acceptable pels de slow movement.

De camí vaig poder observar algunes coses:

  • molt jovent sopa pizza (de pizzeria ràpida) un dissabte a la nit, mentre que molt jovent treballa preparant/repartint pizza un dissabte a la nit.
  • moltes noies porten botes molt altes, sovint amb talons alts, amb mitges negres, camisa/samarreta llarga a mode de faldilla i cabells llargs sense recollir. Mentre que molts nois porten els cabells rasurats pels costats i de punxa per sobre, i vesteixen fosc. De fet, de vegades semblen vestits d’uniforme!
  • els bars restaurants estan regentats per orientals (diria xinesos) Fins i tot el bar Felip II on feia les braves i almendritas amb los Perdedores després de la “dura” sessió de bici o de córrer per Collserola.
  • les diferències de gènere es mantenen: els homes del grup van caminant junts al davant i parlen de …pues sí, es una consultora que… mentre que les dones s’agrupen al darrera amb converses del tipus …uno de esos colgadores tipo sisí, sabes?… Els nois joves posen cara de tipos chungos i agafen amb la mateixa indiferència la seva parella i la cigarreta. Les noies joves fan …si te lo juro, le he llamado y se lo he dicho… ¿te lo puedes creer de mi?…
  • definitivament és molt divertit veure una noia amb talons alts sent passejada/arrossegada per un Labrador o doblegant els turmells a cada pas. Misteriosos són els designis humans…
  • hi ha molts gossos busca-raons i el meu Guguelito no és un d’ells.
  • la gent continua treballant a les obres a hores més o menys intempestives. Ja sigui asfaltant parts de la Meridiana, ja sigui drenant les obres de l’AVE.
  • els sons dels vehicles passant, els gossos bordant, les veus i passes dels caminants, semblen esmorteïts a aquestes hores de manera que pots sentir el soroll dels pneumàtics passant suaument pels tolls, el vent movent les darreres fulles supervivents encara que seques dels plataners, la teva pròpia respiració…
  • la visió de la lluna plena acompanyava el meu camí de retorn. Ja cap el final, ocultant-se parcialment amb els núvols que amablement esperaren a que estigués aixoplugat abans de tornar a descarregar.
  • els pensaments flueixen i evolucionen amb el camí. Comencin amb el tint que comencin, acaben amb una sensació de pau i serenor.
  • un pensament es revela per sobre de la resta: perquè no faig això més sovint? Sí, ja sé la resposta, però durant el passeig sona a excusa barata i evitable.

Se’m va acabar de seguida! Aquí estava, a casa jom-suit-jom amb la ment i la panxa buides. Vaig omplir la segona amb lo que pillé i la primera amb l’episodi 7 de la 3ra temporada de Fringe i uns 5 capítols de Orgullo y prejuicio y zombis.

Així vaig anar a dormir i la son va caure suau però densa i es mantingué així fins el toc de diana 5 hores més tard. Alguna cosa va fer tot plegat, però, donat que he consumit el darrer dia del cap de setmana sense que m’hagi abandonat la sensació de pau i serenor…

Qué cosas, no?

Anuncis

6 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 21 febrer 2011 at 10:02

    jejejeje al final has caido con el orgullo y prejuicio y zombis!!!! No es un gran libro, pero te ries al ver como cambia una historia cambiándola un poco 🙂

    • blami said, on 21 febrer 2011 at 10:09

      Ya te digo… fue providencial que no te lo pudieses llevar el otro día. Le eché un vistazo un poco más en profundidad y poco a poco… me encontré enganchado con varios capítulos leídos!
      Mira que hacía tiempo que no leía novela. Nunca me hubiese imaginado leyendo algo de la Austin y menos aun una historia de zombis. Peró ya ves, las cosas que pasan…
      Como no conozco la historia original, voy comentando con Sil y es gracioso ver que las diferencias suelen ser del estilo: en lugar de odiar a alguien, se lo intenta cargar con su katana y morder su corazón… Cosas de zombis será 😉
      En todo caso, eso implica que tardarás un poco más en recuperar tu libro 😛

  2. cerratis said, on 21 febrer 2011 at 17:21

    Tranquilo no tengas prisa… La verdad, que la historia principal no cambia mucho (sobre todo la historia con el Señor Percy), pero los zombis lo hacen un poco más interesante 🙂

    • blami said, on 22 febrer 2011 at 17:34

      Pues nada, ya te volverá… 🙂

      Por cierto, estoy pensando que hay muchas obras que podrían reversionarse con el sufijo “y zombis”. Por ejemplo, qué me dices de “La guerra de los clones y zombís” o “En busca del arca perdida y zombis”, o incluso “Vaya par de gemelos y zombis”
      Todo un mundo de ideas por explotar… y zombis 😉

  3. cerratis said, on 24 febrer 2011 at 10:44

    Ya se han hecho varios remakes así: son los que llevan el sufijo Z. Por ejemplo “Lazarillo Z” u otras como “Androide Karenina”, que no dejan de revisar y actualizar esas obras clásicas de toda la vida 🙂

    • blami said, on 26 febrer 2011 at 21:37

      Si es que uno está tan poco puesto en to’ esto del arte Z… 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: