Blamiblog

Nacionalismes sortint de l’armari

Posted in Avatars socials by blami on 10 Juliol 2010

Convivència política?

Les retallades a l’Estatut han emprenyat als nostres politiquets locals. Els veus empenyent les masses cap a la manifestació d’avui 10 de juliol per demostrar que ningú no juga amb el sentiment català.

No és que estiguin del tot d’acord entre ells. De fet, per a assegurar-se que no faran el ridícul (jo m’esperaré a veure-ho a l’informatiu Polònia) han hagut de posar-se d’acord amb molta gent, i han hagut d’anar amb molt de compte amb què posen a la pancarta que encapçalarà la mani. Tampoc no volien que cada grupet portés els seus signes identificadors o bé allò semblaria un collage. La capacitat organitzativa que han demostrat fins ara ens pot donar pistes de cap on han anat els trets. En tot cas sembla que un milió i mig de persones haurien estat manifestant-se (amb ikurrinyes i tot!)

Amb tant de soroll, no és d’estanyar que un percentatge de la població hagin fet sortir de l’armari les seves senyeres (algunes amb estrelleta i tot) i les hagin penjat al seu balcó.

En el mateix temps, la Roja (un equip de futbol que abans sembla que es deia Barça i que ara han revestit i reanomenat de vermell, i afegit alguns jugadors d’altres equips [1]) juga per a aconseguir un premi chupi-guay-de-lo-más, cosa que podria canviar el curs de la història de la humanitat, la trajectòria d’algun planeta del nostre sistema solar, l’aleteig d’una papallona en algun lloc perdut o ves a saber quin altre efecte. El cas és que aquest gran esdeveniment ha provocat — a banda de fer-nos oblidar els darrers escandalets de corrupcions i incompetències polítiques — que cada cop que hi ha partit deixi d’haver-hi trànsit per la ciutat de Barcelona. Si se t’acut passejar al gos durant aquest màgic moment, sentiràs com de tant en tant la gent comença a cridar a l’uníson un “uiiiiii” o un “goooool” entre petards d’alegria. No sentia per aquí tants “viva España!” des de que la cançó del Manolo Escobar va deixar de sortir per la radio.

D’aquesta manera, un altre percentatge de la població s’ha animat a fer sortir de l’armari les seves banderes espanyoles (algunes amb àliga i tot) i les han penjat al seu balcó.

Així, he pogut constatar que, com a mínim a Barcelona, els partits dels polítics i dels jugadors de futbol provoquen una reacció molt similar: fan treure al balcó una peça de tela amb colors semblants. I… no fa goig veure tantes façanes de la nostra estimada ciutat tant colorides aquests dies?

Vaya tela!

[1] He afegit una mica de referències futbolístiques perquè el meu amic Packman vegi quant sé jo d’aquest meravellós i chachi-que-lo-flipas esport.

Anuncis

8 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 11 Juliol 2010 at 9:02

    Totalmente de acuerdo con lo que dices. A mi también me extrañó mucho y positivamente la cantidad de cohetes y muestras de alegría en Barcelona cuando ganó nuestra selección la semifinal. Es más, nunca me hubiese imaginado algo así en los años que llevo aquí…

    Por cierto el video de Manolo Escobar brutal… No lo había visto, pero me ha dejado muy impresionado con sus efectos visuales 🙂

    • blami said, on 11 Juliol 2010 at 20:23

      Bueno, de hecho he de reconocer que no me extrañó demasiado el petardeo por todo el bombardeo publicitario constante sobre la Roja y lo manipulables que somos las masas.

      Lo que sí me ha sorprendido es la cantidad de gente que se acercó a la manifestación. Al principio pensaba que quizás había infravalorado la capacidad de convocatoria de nuestros molt honorables pero tras ver las noticias y hablado con amigos he entendido que realmente han salido gente a la calle que está harta del pitorreo que estamos soportando.
      De hecho, los pringadetes políticos quedaron con su “polémica” bandera tras la mani mostrando que realmente están pixing out of test.

      La primera independencia que tenemos que conseguir es del gobierno patético e incapaz que sufrimos y que sufriríamos con cualquiera de los reemplazos posibles en la oposición actual.

      En todo caso, siempre nos quedará Manolo Escobar 😉

      • cerratis said, on 11 Juliol 2010 at 20:32

        jejejejeje acabo de leer que EFE contrató a la empresa Lynce, que con fotografías aéreas y estrapolaciones matemáticas asegura que fueron 56000 personas (que sigue siendo mucha gente).

        Es curioso también, según dicen los de Lynce, que Paseo de Gracia tienen una superficie de 75000 metros cuadrados (incluyendo árboles, bancos, …) y que lo más que puede haber son 4 personas por metro cuadrado, por lo que la capacidad máxima es de 300000 personas con árboles, bancos, marquesinas y otros elementos incluidos

        Lo mejor la Guardia Urbana, que ha calculado un 1100000 manfiestantes, utilizando los métodos habituales (sin especificar cuales)… Es decir a ojo de buen cubero ahí debía haber un porrón de gente, digamos más de un millón. De risa

      • blami said, on 12 Juliol 2010 at 12:17

        Me parece que los linces no han ido nunca en metro en hora punta: cuatro personas por metro cuadrado! jajaja ;P Y al metro en hora punta me recordaban las imágenes de los manifestantes intentando caminar por diferentes calles de la ciudad…

        Si es que, como diría en su libro Xavier Guix Si no lo creo no lo veo: Al final todos y cada uno (incluidos los linces) vemos siempre únicamente lo que esperamos ver… ni más ni menos ;P

        En cualquier caso, pienso que el número real de participantes a la manifestación se mantendrá como un misterio más en la historia de la humanidad, junto con el número real de políticos no corruptos, los ingresos reales de los unos y los otros, y el número de escritores anónimos de las puertas de los lavabos públicos… (por poner unos ejemplos cualquiera)

  2. Estel said, on 25 Novembre 2010 at 13:55

    ummm…Només he de dir que els qui vam anar a la mani no hi vam anar perque ens empenyessin els politics, proa d’això es que es van quedar tots enrere i que van arribbar els últims a Tetuan. També és curiós que els balcons encara llueixin senyeres a més de novembre. Mai he estat nacionalista, però el dia 10 va ser per recordar, i més si hi anaves amb gent que havien viscut la transició…hi havia un sentiment molt agredolç, com de lluita ja perduda fa molt temps, suposo que és la manifestació que més a prop ha estat del “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia” i això es feia palpable. Sé que sóc una idealista, però a vegades em de passar per sobre del circ del govern i plantejar-nos si som un organ actiu. Hi ha moltes maneres de fer reviure la democràcia, no la d’ara sinó per la que es va lluitar no fa tants anys. és una pena la pèrdua de fe que estem vivint com a país, aquestes properes eleccions són un pastel, i és una vergonya com els partits aprofiten la crisi per el seu estrellato personal. Tot plegat fa vergonya, però suposo que encara hi ha alguna possibilitat per a fer-nos sentir….Ho he dit, sóc una idealista! 😉

    • blami said, on 25 Novembre 2010 at 22:06

      Sí, ets una idealista 🙂

      Que en faríem sense gent idealista?

      Quina llàstima, però, que els què haurien de ser-ho (penso en els nostres dirigents) només viuen per un dia de cada quatre anys i estan disposats al que sigui per ser aquell dia “la estrella”

      snif!

  3. Estel said, on 26 Novembre 2010 at 18:46

    doncs si…però encara hi ha gent honesta, no?Vaja, es que si no penso això apaga i vamonos!;)

    • blami said, on 1 Desembre 2010 at 21:26

      Si persegueix el poder, el més probable és que o bé no sigui honesta o bé sigui ingènua. I, en tot cas, quan arribi al poder, gairebé segur que deixarà de ser honesta per força.

      Em sap greu però… així sembla que van les coses


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: