Blamiblog

Una altra guàrdia

Posted in Avatars socials by blami on 16 Novembre 2009

Sembla que he sobreviscut a una altra guàrdia. Bé, això no ho puc dir del tot segur fins que no vegi com reacciona el “matón” de 14 anys de l’insti després que se n’enteri que l’han expulsat tres dies pel parte que li he obert. Pobre, només per que m’ha enganyat, escridassat, insultat i empés…

Les nenes castigades d’avui estaven molt més calmades. Sembla que el nombre de partes acumulats començava a acostar-se perillosament a la quantitat requerida per ser expulsades i la perspectiva de tenir un altre no les ha convençut. Em comenten (amb veu baixa!) que un nen de l’insti s’ha mort. Jugava a veure qui aguantava més sense respirar. Quin mal cos m’ha deixat!

La companya simpàtica de guàrdies de dilluns em confessa que ella encara no s’ha acostumat a la mala maner a de comportar-se dels alumnes. M’explica que ja no li queda gaire il·lusió per explicar les roques metamòrfiques quan el que necessiten aprendre els seus alumnes són coses tan bàsiques com saber seure. També em comenta com, a partir d’una enquesta d’hàbits alimentaris ha pogut constatar que de molts d’aquests nanos no hi ha cap persona gran que se’n preocupi gaire del seu benestar.

La companya “columpista” de guàrdia, avui ha respost. Bé! No caldrà demanar-li que faci la seva feina… de moment.

A un profe li demana un altre perquè ha fet fora una alumna quan (diu ella) l’altra noia amb qui es barallava era tan culpable com ella. El profe, amb un somriure, li ensenya el braç. Té una mossegada! Comencen les bromes sobre la vacuna antiràbica. Un altre diu que també va ser mossegat fa un temps. Jo només puc riure… per no plorar.

Han tocat el timbre. Comença la classe i s’acava aquest post.

Anuncis

3 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 16 Novembre 2009 at 20:19

    Lo que te dije en el último comentario… “Sonrie. Mañana será peor….”. Animo!!! 🙂

  2. blami said, on 18 Novembre 2009 at 15:59

    Pues al final, aquel “mañana” fue peor!

    La “pobre criatura” a la que la dirección del centro decidió que iban a expulsar, finalmente siguió viniendo a clase. Consideraron que le hubiesen hecho un perjuicio más que beneficio. Y yo…”como el pito del sereno”. Esto implica que para la próxima guardia iré con tapones en los oídos y aplicaré la máxima: NO ver, NO oir y SÍ pasar…

    Para colmo, pillé un resfriado/gripe/noséqué…

    Total que, visto lo visto, haré caso a tu consejo y empiezo a sonreir, no sea que el corolario de Murphy esté en lo cierto 😉

  3. cerratis said, on 19 Novembre 2009 at 22:18

    😀


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: