Blamiblog

Super Slow

Posted in Avatars socials, Tots els avatars by blami on 2 Setembre 2009

M’estic llegint el llibre “Elogio de la lentitud” del Carl Honoré.

elogio de la lentitud

elogio de la lentitud

Tot i que no és el que m’esperava, el trobo interessant. Ho dic sense focs d’artifici. L’autor és, al cap i a la fi, un periodista. Trobo que fa una bona feina de recull d’informació i investigació (tot i que de sovint no indica les fonts dels estudis en que basa d’algunes de les seves afirmacions), i que el seu estil és clar, directe i,  com a periodista típic, desapassionat. Descriu el moviment slow des de moltes, sinó totes, les seves cares.

Trobo, però, que aquest desapassionament deixa el tema una mica aigualit. Potser la paraula és asèptic.

En tot cas, hi ha un munt d’informació i referències que valen la pena pels que, com jo, ens trobem assetjats i físicament tocats per l’estrès.

Una d’aquestes referències és la de l’exercici a poc a poc o Super Slow. Mentre llegia ahir nit aquest apartat, em venia al cap aquelles sessions que feia al gimnàs movent lentament els braços i les cames. Fins i tot sense posar-hi pes, arribava un moment en que costava. La temptació és d’accelerar per a finalitzar el patiment. I realment, anant més ràpid deixes de patir… momentàniament.

Com em sona aquesta temptació a la resposta que sovint faig a les pressions del dia a dia. Si no suportes alguna cosa, afanyat! treu-te-la de sobre. Amb la velocitat, ja no pots pensar-hi. Tampoc no pots aprendre’n, és clar, de manera que la propera vegada que aparegui la situació o/i una de similar  (i ho farà, ja ho saps), et trobaràs igual o pitjor que ara, i amb la resposta per defecte (fugir) reforçada.

Aquest matí, després d’entrar en mode pànic en veure tot el que havia de fer i el poc temps que em quedava, vaig decidir treure profit a les hores de lectura del llibre i a tantes i tantes fent exercicis tipus ioga, gimnàstica postural, tai-chí… Res especial. Dempeus amb l’esquena recolzada a una paret, es tracta d’anar replegant la teva columna cap a baix separant (s’intenta) vèrtebra a vèrtebra la columna de la paret. Tot per tornar a pujar de la manera inversa. A poc a poc. Molt a poc a poc. I tu, que et dic que funciona. Potser és perquè estava condicionat a creure-m’ho, però m’he trobat força relaxat i ple d’energies durant tot el dia. No he acabat tot el que tenia previst però n’estic satisfet. De fet, he fet moltes més coses (de tipus manteniment de la casa) de les previstes. I tot amb alegria! Fins i tot, m’ha donat temps per preparar un pa de pessic!

poc a poc…

Anuncis

7 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. pakman said, on 3 Setembre 2009 at 18:04

    La part que diu “…ens trobem assetjats i físicament tocats per l’estrès”… Sí, acostuma a passar a partir del segon mes consecutiu de vacances… Encara et queda un altre per davant…! Quin estressss…! Quin patiment….!!!!!
    Per cert, el teu amic Big Thor en sap del tema del moviment slow… Pregunta-li i veuràs…

    ¿Avatares de un paseillo?.

    (Del fr. avatar, y este del sánscr. avatâra, descenso o encarnación de un dios).

    1. m. Fase, cambio, vicisitud. U. m. en pl.

    2. m. En la religión hindú, encarnación terrestre de alguna deidad, en especial Visnú.

    3. m. Reencarnación, transformación.

    Avui em sento crític :p

  2. blami said, on 3 Setembre 2009 at 21:47

    Quan em trobo amb aquest tipus de comentaris, sempre penso en una frase del llibre “El hombre en busca de sentido” del Viktor Frankl. Deia quelcom semblant a: la por és com el gas, per poca que hi hagi omple tota la cambra. Per aquesta raó intento no riure’m d’aquells que ho passen malament amb coses que per mi serien bajanades… Ah! i t’aviso que tens una idea molt imprecisa del meu temps de vacances, i si no t’ho creus, ja t’explicaré el camí per comprovar-ho directament 😛

    En el meu bloc, el mot avatar està més relacionat amb la primera accepció. GREC ho expressa com: Cadascun dels estats pels quals passa algú o alguna cosa que canvia de forma de manifestar-se, d’opinió, de partit, etc. No et pensaràs que l’he improvisat, oi? També puc acceptar la 3ra accepció: transformaciones de un paseillo… humm.

    Com diria el savi amic Big Thor: “lo importante es el camino”, i “reid, reid, que el tiempo se acaba”. 🙂

    • pakman said, on 7 Setembre 2009 at 12:20

      Aclarit queda. Però prenc el guant per comprovar el camí en directe…
      Per cert, haguessis hagut de retirar el meu comentari al post. El vandalisme de la gent que respon als post de manera anònima, s’hauria de controlar. I ja saps, que sóc un vàndal, o robant una expressió que no és meva, però m’agrada, sóc un violador de verso, tot i que no hi ha pas de versos… Ni tan sols, prosa.
      Però en el fons, no sóc dolent.
      Per cert, en Big Thor també diu, que la lliga la guanya el que té més punts… M’atora tanta sapiència… No hi puc pas competir…
      Algun dia, t’ensenyaré la meva bitàcora. Però no serà en breu… 😦

  3. cerratis said, on 6 Setembre 2009 at 21:33

    Me gusta tu nuevo blog y sobre todo que hayas podido migrar tu blog 🙂

    • blami said, on 7 Setembre 2009 at 8:54

      Pues no ha sido directo del todo! Aun teniendo la opción de exportar/importar que funciona bastante bien, la migración de las imágenes ha sido algo liada pues los enlaces se quedaban apuntando al host anterior.
      Parece que hay alguna utilidad que carga las imágenes en el nuevo host, pero no he sido capaz de hacerla funcionar. Así que ya me ves:
      1. manipulando el xml del export para extraer las imágenes,
      2. descargándolas en local y luego subiéndolas al nuevo
      3. comprovando como las guarda el nuevo
      4. reemplazando los enlaces en el xml original por los del nuevo host (aquí ha ido genial el $ sed)
      5. y, claro, volviendo a importar
      No ha quedado perfecto, pues aun quedan algunos enlaces al anterior, pero espero que más o menos se pueda ver todo cuando el host de 1&1 deje de estar disponible.

  4. pakman said, on 7 Setembre 2009 at 12:24

    Per cert, et recomano – La Lentitud – de Milan Kundera. Best Seller al seu moment. Suposo que la seva lectura complementa al moviment Slow i al llibre objecte d’aquest post…

    • blami said, on 7 Setembre 2009 at 14:32

      Recollit el suggeriment. El de llegir el Kundera, perquè el de retirar comentaris vandàlics quan ho fan amb acceptable elegància (com és el teu cas) de moment m’estimo més no fer-ho.

      Friso profundament per llegir el teu bitàcora 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: