Blamiblog

Els millors professors per les escoles amb més necessitat d’ells

Posted in Avatars socials by blami on 18 Setembre 2008

Des que va començar el curs 2008-09, no paro de veure notícies relacionades a diferents mitjans.

Aquest matí, al matins.punt.si-matins.punt.no entrevistaven al Ferran Ferrer (el director de l’Informe Bofill d’equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya)

A aquesta entrevista, el Sr. Ferrer ens recordava com va de malament l’educació al país la miris per on la miris. Com sempre, Finlàndia chupiguay i nosaltres moooolt per sota. També indicava que explicar el fracàs del sistema amb el fenomen de la immigració és com a mínim absurd donat que altres països amb entrades similars s’en surten molt millor. Jo no puc dir gaire al respecte, però em va semblar acceptable el raonament.

El que em va tocar va ser el comentari de que les escoles que, per les seves característiques, ho necessiten, s’haurien d’emportar els millors professors. De fet, no és el primer cop que ho sento en molt poc temps.

Tot plegat em provoca les següents preguntes:

1. com saps qui són els millors professors? amb quins paràmetres i com els avalues?

2. si saps qui són els millors, també podràs saber qui són els normalets i, potser fins i tot, qui són els pitjors, no?

3. si 2. és cert, on col·locaràs els pitjors? Perquè recordem que fer fora un funcionari és quelcom impensable. Quina escola es pot permetre tenir els pitjors docents? quins pares portaran els nens a aquestes escoles? I, per favor, no facis l’acudit de proposar reciclar-los per a fer-los millors, que sabem de quina fauna estem parlant…

Fa uns mesos, una representant sindical va venir al centre a explicar-nos perquè havíem d’anar a la vaga per la proposta de llei. Entre d’altres raons, la proposta contemplava (no sé si encara ho fa) que els directors poguéssin escollir el professorat dels centres que dirigeixen. La representant, horroritzada, ens deia que clar, si els directors escullen els millors, on aniran a parar els pitjors? i venia a concloure que és preferible que sigui “just” i “equitatiu” com fins ara. Ara per ara,  l’administració envia els professors amb un perfil “apte” per impartir un cert cicle, encara que potser del tema concret que ha de donar no en tingui literalment ni idea. Molt menys es cuida el Departament de quina és la vàlua com a professional de l’ensenyament dels docents que assigna. Com ho podria fer si, encara que volgués, no disposa de cap dada al respecte [1]?

Aquest sistema garanteix, si més no, que estadísticament la mediocritat i la brillantor siguin distribuides uniformement entre els centres. També, és clar, elimina el potencial motivador de voler sortir de la mediocritat i millorar. Pa’ke? pa’na’?

D’acord, aquests no són els únics problemes que té l’educació, però, al menys accepta’m que potser, encara que sigui molt remotament, també puguin tenir alguna cosa a veure.

[1] Creus que això tindrà alguna cosa a veure amb la ferotge resistència que mostren molts docents en contra de ser avaluats?

Anuncis

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 19 Setembre 2008 at 21:01

    Mejor no hablar… aún recuerdo el reportaje que apareció en el semanal de la Vanguardia sobre este tema…

  2. moi said, on 21 Setembre 2008 at 17:14

    No he leído ese reportaje, pero apuesto que iba en la línea.

    Estamos (de)formando a los que (de)formarán nuestro futuro…

  3. susana said, on 23 Setembre 2008 at 9:20

    bufff!!! es un tema peliagudo… lo que pienso es que se inventan toda una serie de fórmulas para mejorar el sistema educativo pero en este país hecha la ley, hecha la trampa y al final siempre seguirán existiendo los amiguismos, los enchufismos, el pasotismo, la apatía, etc. propios de la deformación de todo sistema funcionarial… pero lo que más me preocupa es que todos estos cambios y transiciones tienen consecuencias negativas para los profesores más motivados y sobretodo para los alumnos

  4. moi said, on 24 Setembre 2008 at 8:45

    Tienes toda la razón, lo peor son los perjudicados. Pero es que pienso que a la larga, toda la sociedad es la perjudicada.
    Tan sólo espero que haya suficientes profesores motivados con alto grado de testarudez para que resistan lo suficiente la tentación de caer al lodo (fíjate que soy fino, eh?) 🙂 Y, ya que va de deseos, ¿porqué no también que algún día salga una malformación política que, para variar, decida hacer algo útil para los que les pagamos el sustento y pongan en ello todo el empeño?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: