Blamiblog

Què en fem dels inútils?

Posted in Avatars socials by blami on 3 Juny 2008

Em refereixo a la primera part de l’acepció segons grec:

inútil: dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada

És clar, per a tothom podem trobar alguna “cosa determinada” que el faci inútil, i si no podem és perquè som uns inútils en aquesta cosa…

Del que estic reflexionant avui és d’aquells que per un o altre motiu han de realitzar una tasca per la qual són inútils. Penso que aquest és un dels punts crucials per a entendre el perquè no millorem com a societat.

Tinc al cap el cas d’una persona que em van comentar ahir, però probablement tant a tu com a mi no ens costi gaire de trobar exemples del nostre dia a dia… [1]
Considera, per exemple, la meva professora de matemàtiques a COU. Any darrera any causava baixa quan començava a explicar els logaritmes. Corria el rumor que ella mateixa se n’havia oblidat de com anaven els logaritmes. En absència de programació per escrit de les assignatures, el professorat substitut no ho tenia fàcil per continuar amb el temari i els del meu curs, entre d’altres, vam sortir sense entendre aquest concepte. Perquè ningú no en feia res? Aquella professora estava molt a prop de la jubilació. Pobre, pensaven els companys, si d’aquí a poc ja ho deixarà. Què hem de fer? cridar la inspecció i que en facin alguna cosa?. Millor esperar. La casualitat i la sort van voler que aquell any no entrés aquest tema a la selectivitat i, per a molts, els logaritmes no formen part de la nostra realitat diària. Semblaria doncs que tampoc no es va perdre tant i que sabent que n·log n < n^2 ja és suficient per a decantar-se pel quicksort. El que s’ha perdut, en realitat, no ho podrem saber mai.

La gènesi de la inutilitat es veu amb facilitat des de la professió docent. Cada any hi ha un percentatge d’alumnes que no tenen les bases per a arribar a on són. Estan a un pas d’obtenir una titulació i només depenen de la teva consideració (misericòrdia) o bé hauran de repetir o, fins i tot, perdran totes les convocatòries i hauran llençat no-sé-quants-anys per la borda. Com s’ho han fet per estar en aquest punt? A la junta d’avaluació sempre hi haurà qui defensarà que deixis passar a l’estudiant inútil. Ja no s’hi pot fer res. Deixa’l, la vida ja li farà de filtre. Les raons s’encomanen a altres docents o, com a mínim, anul·la qualsevol defensa en contra. Qui vol ser aquí l’inhumà? I és clar, a alguns (la majoria) els acabes deixant passar. La gracia és que aquesta va ser la raó per la qual van arribar fins allà on no devien. Una de les qüestions és: fins on els deixaran passar?

Alguns d’aquests estudiants inútils en el seu àmbit d’estudi, en el futur esdevenen professionals del tipus conegut com “pofezioná”. Ocupen llocs de feina pels que són perfectes inútils. Alguns arriben a ser docents (no és difícil si tenim en comptes que el món empresarial és molt més exigent que l’educatiu) i “ensenyen” allò pel qual són inútils. Així, els seus alumnes que en altres condicions podrien haver estat aptes, queden pràcticament condemnats a la inutilitat en aquells aspectes que depenen dels coneixements “proporcionats” per l’inútil.

Què hagueren pensat els companys d’aquella professora de matemàtiques si l’inútil hagués estat, en comptes, el seu mecànic, el seu perruquer o el seu cirurgià? Te’ls imagines dient Bé, m’ha deixat pitjor pentinat que el Manolito Gafotas a l’Imbécil, però es que està aprenent i ja em creixerà, o Gairebé em mato en l’accident de cotxe perquè no va ajustar bé la roda, però pobre, si el fessin fora com donaria de menjar als seus fills? o Val, sí, s’ha oblidat el bisturí al meu estómac però m’obre un altre cop, com ha fet amb els altres, i potser no passa res…

Llavors què? què en fem dels inútils? Imagina un grup de gent apta en detectar les àrees d’inutilitat a les primeres fases del desenvolupament de les persones. Gent que permetés orientar la formació i orientació de les persones cap a àmbits on no fóssim inútils, ja sia evitant que ens dirigim a aquests àmbits o bé “desinutilitzant-nos” a base de formació adequada al respecte. Val, i suposant que això fos possible i que ja no en generem de més inútils, què en fem dels que ja hi són? I aquí és on em declaro inútil per a trobar solucions… però és que encara que les tingués, em caldria declarar-me inútil per a portar-les a terme…

Estem disposats a aguantar la inutilitat, és a dir, ponderar la part humana per sobre de la part pràctica, només quan la inutilitat no la paguem directament. Però la nostra societat (que som nosaltres) acaba pagant-la tard o d’hora.

[1] Per exemple, el fuster que et va col·locar tan malament la porta que ara costa tant obrir…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: