Blamiblog

Coses que penses mentre et treus la merda de la sabata

Posted in Avatars socials by blami on 18 Abril 2008

Arribes a casa de passejar el teu gos. Notes que una de les sabates té alguna cosa a la sola.

Sospites. Girant el cap mires per sobre l’espatlla, a l’hora que avances aquesta i puges gracilment el taló del peu sospitós cap enrere (com si simulesis una coça). I sí, allà està. Omplint totes les ranures del taló de la sabata. Mires l’altra sabata, per si de cas… No seria el primer cop que fas doble.

Respires a fons. Entres a casa de puntetes: amb una sabata bruta n’hi ha prou, no? Ja recordes que altres cops t’ha tocat haver de netejar també el terra.

Agafes dos escuradents. La teva abundant experiència en el post-tractament d’aquestes situacions et recorda que amb un sol no n’hi ha prou. Que després es trenca i t’embrutes els dits. Has d’anar amb compte. Potser aquest cop podries trobar-te amb que dos escuradents també són insuficients. El càstig és una mica car, ja recordes oi?

Sobre la galleda de les escombraries inicies el procés de neteja. Has decidit netejar-la sobre la galleda i no al vàter com altres cops. Ja saps que després, la sorra i les pedretes costen de treure del fons de la tassa. I ara, amb la sequera que hi ha, et fa més ràbia encara haver de buidar tants cops el dipòsit.

Vas inserint els escuradents entre la multitud de ranures que ofereix la sola de la teva sabata. Ostres, si hi ha lletres i tot! Les més fàcils són les que no tanquen: T, i, r, l i n. La m és una mica més incòmoda, perquè la font de text ajunta massa els palet. Les b, e, a i d són més odioses. I després totes aquestes altres marques cap a tots els sentits i de diferents gruixos i separacions, algunes amb corbes i tot.

Aquest cop, al menys, no fa mala olor. Val, no la sents tu perquè, sortosament (!) estàs una mica refredat.

Saps que la merda que estàs traient no és de gos. En realitat és de porc [1]. Et preguntes perquè deixen als porcs tenir gos. Clar que de seguida te n’adones que els porcs són porcs amb o sense gos, així que si no és per no recollir les deposicions del seu can, serà per enganxar els mocs a les barres del metro, escombrar la terrassa i espolsar la catifa cap en fora, deixar les burilles clavades a la sorra de la platja acompanyant la llauna de cervesa i el preservatiu usat… Perquè deixen els porcs conviure amb les persones?

I clar, després estan els dissenyadors de soles de sabata. En què pensen quan dissenyen una sabata de ciutat? Potser consideren paràmetres com ara la comoditat del peu, l’absorció de petites deformacions del terreny, la adherència quan el terra del super està llefiscós,… I no és que no siguin temes importants, eh? En tot cas, clarament no tenen present el tema de la convivència entre persones i porcs-amos-de-gos.

Ja em diràs per a què tantes ranures! I les lletres? que es pensen, que anem ensenyant les soles tot el dia per a fer publicitat? O es que esperen que es pugui llegir la marca quan deixes l’empremta al terra enganxós de la disco per cubates caiguts durant els moviments psicòtics al ritme del txunda-txunda?

Val sí, potser ho hauries d’haver pensat quan vas escollir les sabates. Però tu, quan vas a comprar-te’n unes, el darrer que penses és en els porcs… L’experiència pre no acaba de quallar perquè no té una repercussió immediata associada. Altrament ni tant sols l’hagueres trepitjada en primer lloc, no?

Arriba el moment crític. Saps que la sabata no està del tot neta. Ho sabies abans de començar per molt que t’ho volguessis amagar. Hi veus matèria marronosa per tot arreu. T’hi podries passar hores i encara n’hi hauria. És hora de cercar un compromís. Ja no queden pegats grans, oi?. A més, sempre pots deixar la sabata de costat a la terrassa. Així l’aire assecarà el que queda i, més endavant, amb cura de no trepitjar a casa, t’emportaràs la sabata al carrer i allà hi tornarà tot el que quedi, abandonant pel seu propi pes l’allotjament que mai no hauria d’haver-ho acollit.


[1] faig servir el nom del porc sense ànim d’ofendre al noble animal al que li ha caigut la fama.

Anuncis

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. cerratis said, on 19 Abril 2008 at 10:37

    Totalmente de acuerdo… Hay gente incívica que deja que sus perros dejen sus “marcas” allá donde van… De todas maneras también hay que decir que estos casos cada vez van a menos… Esperemos que llegue el día que ya no tengas que ir todo el día mirando por donde vas!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: