Blamiblog

El ruido de los borregos… al metro de Barcelona

Posted in Avatars com a consumidor, Avatars socials, Tots els avatars by blami on 11 Març 2008

tmb

Transport Massiu de Borregos

Com que el metro de Barcelona té la premissa de, “un cop soni el xiulet no entrar ni sortir” a l’hora que “el xiulet sona tot just el metro s’atura“, es produeixen situacions més o menys indesitjables com la d’aquest matí.

Sobre les 8:45h, línia vermella, tren 121. Arriba a l’estació del Clot direcció Hospital de Bellvitge. Dins del metro, ple de gent. Fora del metro, també ple de gent. S’obren les portes i, quasi simultàniament, comença a xiular. La gent de dins surt empenyent-se entre ells. No com a persones sinó com a bultos. La majoria de la gent que esperem a fora, acostumats a la jerga dialèctica del xiulet, l’ignorem i esperem pacientment a que es buidi una mica. Noia (de les de fora del tren) que es posa nerviosa i intenta entrar. Gent (de les de dins del tren) que encara no ha aconseguit sortir. Més empentes i males cares. De sobte, el tren tanca les portes. Davant meu, la cama d’una persona està fora del tren, la resta (imagino) està dins. Un noi i jo ens mirem perplexos. Ell reacciona més ràpid i comença a forçar la porta per a alliberar a l’humà (suposo) atrapat. Jo m’hi sumo. La porta es mig obre i la cama desapareix entre els cossos dels “afortunats” que estan a dins. Marxa el metro després d’una estona amb les portes tancades. Intercanviem unes paraules entre el noi heroi, una noia que per la proximitat va ser testimoni directe i jo (l’ajudant d’heroi) En dos minuts hi entra un altre tren, igual de carregat de “bestiar” humà en el que, sortosament, aconsegueixo entrar amb els meus dos nous “coneguts”. Intercanvi de somriures amb els acabats de conèixer que, de seguida, desapareixen entre la massa humana que ens envolta i de la que formem part.

Des d’un punt de vista estrictament d’usuari, penso que és un tracte indigne per les persones i, una altra demostració de que els consumidors estem totalment desprotegits: NO, no en podem fer res, desenganyat! O t’imagines que algú denunciarà que li han atrapat amb la porta? Ha! deixarà d’arribar només-una-mica-tard a la seva feina, on comprendran perfectament que es passi tot el matí perseguint a algun responsable del metro o de protecció del consumidor per explicar-li: “m’han tractat com una vedella dins d’un camió de transport de bestiar, com un borrego amuntegat”

Des d’un punt de vista social, però, ho he trobat interessant. Encara li ho hauré d’agrair a TMB!. Cada dia viatjo amb una massa borrosa de gent anònima que probablement va canviant en composició, però que igual són els mateixos de sempre i simplement no els reconec. Són cares indistingibles, amb els seus llibres, diaris gratuïts, iPods, olors, empentes per entrar, empentes per col·locar-se a un lloc “mig segur”, empentes per sortir, alguna trepitjada, ulls perduts en l’infinit, llegint o tancats, retalls de converses desconnexes (sovint pel mòbil)… I d’entre aquest embull, es materialitzen dues persones, amb identitat, cara, veu, color i existència distingibles, que, durant uns instants, intercanvien amb tu un “sembla mentida”, “como se pasan”, “a ver si el que viene”, “yo no es que tenga prisa, pero”, “y encima todo para ir a trabajar”… És a dir, establint una relació no molt més distant que la que tens amb la majoria del teu veïnat, aquell que ets capaç de reconèixer a l’ascensor o al forn de pa o passejant al gos. I, en pocs moments, es tornen a perdre entre la multitud i… ja està. Demà, encara que els torni a tenir al davant, difícilment els reconeixeré, i, encara que ho faci i ells també, hi haurà com a molt un intercanvi de somriures i, potser, un “here we are again”. Però, el contacte humà s’ha produït, t’ho juro!

Així que, sí, confirmat: darrera de la massa de carn que formem els que anem en metro cada dia, encara que pugui semblar mentida, hi ha éssers humans; amb preocupacions i interessos d’humans; que fora de l’entorn despersonalitzat, aborregat i deshumanitzat del metro, tenen vides d’humans. T’imagines que se n’adonessin els TMBs? Probablement pujarien el preu del bitllet!

Anuncis

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.

  1. silvi said, on 28 Març 2008 at 20:42

    Lamentablemente cierto! pero al menos me he reído un rato … y lo que me reiré recordando esto en la próxima convocatoria ganadera, el lunes por la mañana.

    🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: